Maneres d'actuar

Brussel·les, Bèlgica. Un lloc de petits contrastos.

Canto per no pensar. Escolto música per recordar i, sovint, també per oblidar. Respiro per inhalar aire i després deixar-lo anar. Menjo per sobreviure. Creixo i no canvio. Aprenc i conec nous punts de vista. Tinc uns valors i unes ideologies que no em permeten fer segons què. M’imposo normes a mi mateixa i a vegades les trenco. Camino per sentir que tinc els peus sobre la Terra. Somio per poder volar en un món paral·lel. Faig horaris i organitzo el que he de fer per poder arribar més lluny. Em poso metes per complir-les. Idealitzo per creure que les coses són com vull, i m’enduc decepcions perquè no són com m'agradaria que fossin. Em tanco en mi mateixa per sentir-me tranquil·la i m’obro als altres per no sentir-me sola. Visc en societat perquè m’ha tocat. Comparteixo moments amb les persones que m’importen perquè m'agrada. Somric per no plorar. Faig ganyotes per amagar l’expressió de preocupació. Miro endavant per no evitar girar-me. Penso en el futur i no en el passat per tenir un al·licient a la vida. Dic mentides per no ferir amb les veritats i dic la veritat sense tenir en compte les conseqüències. Intento fer les coses bé per acabar fent-les totalment malament. Poso la pota i en l’intent d’arreglar-ho l’enfonso encara més. Tanco els ulls per no veure el que passa al meu voltant. Busco escapatòries per no haver d’acceptar la realitat. Fujo per no trobar-me amb dificultats al davant. Enfronto algunes pors per superar-les i n’amago d’altres per temor a que em facin sentir pitjor. Demano perdó per haver fet mal i, sovint, en torno a fer. Cicatritzo ferides però en queden les marques a la pell. Corro per anar més ràpid i arribar als llocs menys impuntualment. Miro el rellotge per tenir una excusa per caminar més depressa. Observo els vianants i em plantejo si algú pensa el mateix que jo. Llegeixo un llibre i em pregunto si existeix algú que en en aquell moment està llegint la mateix pàgina. Faig moltes coses per ocupar el temps. Escric i penso en primera persona perquè no sé fer-ho d'altra manera. Crec que he de canviar en diversos aspectes i no ho faig perquè en el fons no sé per on començar. Em desperto del subconscient per tornar al present. Sóc com sóc per fer tot el que he anomenat. Visc per no morir i moro pel fet de viure.