LA FELICITAT

simplicitat

La paraula felicitat i els seus derivats són mots que sempre estan en boca de tothom. Les qüestions que normalment són plantejades és si la felicitat existeix o no, si la vida només té moments efímers de verdadera felicitat, si és un estil de vida, si és un punt de vista òbviament positiu i optimista, si els tontos són els únics que la senten o la viuen, si tot és felicitat perquè de les experiències dolentes en pots treure sempre coses bones, que la buscaràs tota la vida i no la trobaràs mai, que la tens però te n’adonaras quan l’hagis perdut, que la sents però no és real o a l’invers, que és el camí que recorres i no l’objectiu que pretens aconseguir, si és una bestiesa que és va inventar algú…

Jo crec que la paraula felicitat, tot i que estigui definida al diccionari, cadascú l’interpreta com vol, i que aquest és un mot que no descriu un fet o una sensació concreta, sinó que cadascú l’aplica quan creu que allò que està sentint o vivint, li permet utilitzar la paraula “feliç” darrera del “jo sóc”.

“Quan algú mor,

tenim el costum

[…]

de sumar el temps que ha gaudit

per escriure-ho sobre la seva tomba.

Perquè aquest és per a nosaltres

L’únic i veritable TEMPS VISCUT.”

Jorge Bucay, Contes per pensar; El Buscador.