Una mica de tot

etapes diferents

En un principi, l'idea que tenia sobre aquest blog, era tenir "un lloc" on pogués expressar-me lliurement escrivint tot el que se'm passés pel cap. Potser, com diu Murakami, algunes persones no acabem d'entendre les coses fins que les escrivim. En el meu cas no sempre és així, però sovint va bé posar en un paper totes aquelles idees que et ronden per la ment, poder abocar-les i reflexionar-hi. Això et permet adonar-te de coses que no havies percebut abans. Crec que el blog, ara és més o menys com m'he l'havia imaginat, tot i que massa  impersonal. A més a més d'escriure alguns textos o frases i acompanyar-los amb fotos, volia penjar música que m'agrada i parlar de coses en les que hi penso cada dia. Però com que crec que aquestes no són interessants, ho he anat deixant de banda i de tant en tant m'he dedicat a escriure textos inútils. Ara tinc ganes d'escriure alguna cosa més personal, humana i sobretot menys teòrica, que per descomptat, avorreix.

Com que últimament tinc molta feina amb els exàmens trimestrals que sembla que no s'hagin d'acabar mai, he anat abandonat aquest "espai".

Fa un parell de setmanes, estan per casa mirant pel·lícules (com de costum) i llegint llibres que em deixaven desconnectar, vaig recordar que quan era petita, tota innocent i ingènua (estranyament ho era més que ara), pensava que de gran m'agradaria llegir-me tots els llibres que hi haguéssin publicats. Evidentment, vaig entrar en raó quan vaig saber que era impossible ja que no se'n paraven d'escriure de nous i que no tots em podrien agradar Era una idea o un somni una mica absurd, però em recorda que quan una cosa t'agrada de veritat, per molt que no puguis dedicar tot el temps de la teva vida a fer només això, sempre en trobaràs una mica per poder fer allò que des de sempre t'ha encantat, perquè són les petites coses que t'omplen i et fan sentir viu cada dia.