Quantes persones somriuen per cada una que plora? Quants riures hi ha per cada llàgrima que brota? Quanta esperança es perd per cada somni o il·lusió que es trenca? Quants humans veuen el got mig ple per cada un que el veu mig buit? I quants n'hi ha que desitjin omplir-lo per aconseguir vessar-lo?
Hi ha dies que estan plens de qüestions, preguntes i afers que sembla que no tinguin resposta, te'n passen tants pel cap que acabes marejat. Si no hi fossin, crec que em faria menys mal el cap, però em sentiria buida. No són dies dolents, ni bons; són interrogants en mig del transcurs del temps. Pels que no tenen solució, sempre hi ha la música ideal que omple el silenci i l'espai en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada