About me

La meva foto
Estudiant universitària. Interessada en els idiomes i les qüestions culturals, la fotografia, el cinema, la lectura, el moviment artístic del surrealisme, l'art contemporani i el disseny industrial, anar al teatre, el món de la radio, la televisió i la música (escoltar-la, ja que no toco cap instrument). M'agrada viatjar i sóc una enamorada de les grans ciutats, especialment de Barcelona. I tot allò relacionat amb el Japó.

dijous, 26 de maig del 2011

Nobody's perfect


Un moment per recordar. Una frase impossible d'oblidar a causa de la seva sorprenent sinceritat; i es que ningú és perfecte...

divendres, 20 de maig del 2011


Quantes persones somriuen per cada una que plora? Quants riures hi ha per cada llàgrima que brota? Quanta esperança es perd per cada somni o il·lusió que es trenca? Quants humans veuen el got mig ple per cada un que el veu mig buit? I quants n'hi ha que desitjin omplir-lo per aconseguir vessar-lo? 

Hi ha dies que estan plens de qüestions, preguntes i afers que sembla que no tinguin resposta, te'n passen tants pel cap que acabes marejat. Si no hi fossin, crec que em faria menys mal el cap, però em sentiria buida. No són dies dolents, ni bons; són interrogants en mig del transcurs del temps. Pels que no tenen solució, sempre hi ha la música ideal que omple el silenci i l'espai en blanc.

dilluns, 16 de maig del 2011

Old enough to know some things change


Acostumo a mirar un parell de pel·lícules cada cap de setmana; tot i que abans podia escriure una llista dels meus films preferits amb més facilitat, ara em resulta força complicat. No sé si es degut a l'edat, els canvis de gustos, ser més crítica (no dic bona) o no voler perdre el temps veient un seguit de seqüències que realment no m'interessen. Potser també és que, en realitat, de pel·lícules realment bones n'hi ha ben poques. Quan penso que fa un parell d'anys podria haver fet una llista de les pel·lícules que m'agradaven només apuntant el nom de cada una de les que veia, em sento una mica perduda. Ara em pregunto si existeix la pel·lícula perfecta per a una persona, aquella que mai et cansaràs de mirar, sigui l'hora que sigui; començo a dubtar-ho. Potser realment les persones no canvien, sinó que ho fan els seus gustos i aficions. El fet de deixar d'interessar-se per una classe de pel·lícules, llibres o música, a part de convertir-te en una persona una mica més selectiva, també reflecteix que estàs creixent, canviant cada dia una miqueta, essent tu, amb el teu nom però transformar-te i coneixent un altre que portaves a dins. Si més no, et fa venir ganes de continuar endavant per descobrir què t'agrada, la qual cosa et permeti saber com i qui ets.

diumenge, 8 de maig del 2011

Una mica de tot

etapes diferents


En un principi, l'idea que tenia sobre aquest blog, era tenir "un lloc" on pogués expressar-me lliurement escrivint tot el que se'm passés pel cap. Potser, com diu Murakami, algunes persones no acabem d'entendre les coses fins que les escrivim. En el meu cas no sempre és així, però sovint va bé posar en un paper totes aquelles idees que et ronden per la ment, poder abocar-les i reflexionar-hi. Això et permet adonar-te de coses que no havies percebut abans. Crec que el blog, ara és més o menys com m'he l'havia imaginat, tot i que massa  impersonal. A més a més d'escriure alguns textos o frases i acompanyar-los amb fotos, volia penjar música que m'agrada i parlar de coses en les que hi penso cada dia. Però com que crec que aquestes no són interessants, ho he anat deixant de banda i de tant en tant m'he dedicat a escriure textos inútils. Ara tinc ganes d'escriure alguna cosa més personal, humana i sobretot menys teòrica, que per descomptat, avorreix.
Com que últimament tinc molta feina amb els exàmens trimestrals que sembla que no s'hagin d'acabar mai, he anat abandonat aquest "espai".

Fa un parell de setmanes, estan per casa mirant pel·lícules (com de costum) i llegint llibres que em deixaven desconnectar, vaig recordar que quan era petita, tota innocent i ingènua (estranyament ho era més que ara), pensava que de gran m'agradaria llegir-me tots els llibres que hi haguéssin publicats. Evidentment, vaig entrar en raó quan vaig saber que era impossible ja que no se'n paraven d'escriure de nous i que no tots em podrien agradar Era una idea o un somni una mica absurd, però em recorda que quan una cosa t'agrada de veritat, per molt que no puguis dedicar tot el temps de la teva vida a fer només això, sempre en trobaràs una mica per poder fer allò que des de sempre t'ha encantat, perquè són les petites coses que t'omplen i et fan sentir viu cada dia.