El títol ho diu tot (typical, typical, plus typical).
Per altra banda i com de costum, malgrat que ara feia temps que no ho feia, avui deixo una cançó. Potser és més indicada com a "banda sonora" o "música de fons" per un dia de pluja o neu d'hivern; per caminar sota les fulles de tardor que cauen dels arbres; o fins i tot, per "acompanyar" un passeig en un parc irlandès ple de flors i bestioles com el Phoenix Park o per anar de pícnic. Però, sigui com sigui, a mi em sona molt bé i m'escau per qualsevol època de l'any, i si no és així, sempre va bé sentir música que et dugui la nostàlgia d'altres estacions que en moments de calor es troben a faltar. En fi, essent adequada, errònia o indiferent, benvinguda és.
Des que vaig veure Zooey Deschanel a 500 Days of Summer em va semblar una actriu amb molt d'encant, no sé si bé el personatge, la persona en sí o el posat, però crec que té presència. El que no sabia fins ara fa poc (per no dir un parell de dies) es que també cantava, i d'una manera dolça sense abandonar la seva veu que, a vegades, em sembla més pròxima a una persona forta que no a una de fràgil com podria aparentar.
Amb tot això també deixo el tràiler de la pel·lícula i recomano, sobretot, la banda sonora en què també hi ha alguna cançó on canta Deschanel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada