Avui torno a penjar un vídeo del YouTube, és a dir, més música. Suposo que en part deu ser perquè no disposo de gaire temps, però per l'altre, inconscientment, perquè la música és capaç d'expressar qualsevol sentiment o pensament a la perfecció, i sobrepassar-ne els límits.
Últimament, després de deixar el blog en període de vacances, tampoc he pogut emplenar-lo ni fer-ne ús de com m'hauria agradat, i com que prevec que això s'allargarà durant una temporada, he decidit, un cop més, penjar una cançó que acabo de descobrir. A més, què hi ha millor que la música per descriure allò que ens passa? Mai podré dir que la música és la meva vida; no sé tocar cap instrument ni tinc el do per fer-ho, però sempre he pensat que la música ens fa viure.
Què significaria una vida sencera sense música? Una història explicada amb el silenci de fons? Jo crec que cada persona té la seva pròpia banda sonora, la de la seva existència, aquelles melodies que lliurement tots escollim perquè ens acompanyin en un moment concret, o aquelles altres per les quals donem gràcies haver estat en un lloc en el moment oportú, en el moment en què les descobrim, tot escoltant-les per primera vegada.
Cercant múm he trobat la cançó Pretty Face, de Sóley, com suau i de vellut a la vegada, causan-te sensacions diverses frase rere frase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada