Sometimes I feel lost

Sometimes I feel lost

Els humans sovint perdem el temps buscant alguna cosa o una persona sense saber exactament què volem o què necessitem. Les persones acostumem a oblidar que la majoria de vegades no s’ha de buscar, perquè les coses ja succeeixen per si soles; en el moment i en el lloc adequats.

Per exemple, quan perdem un objecte o no el trobem però el necessitem amb urgència ens desesperem buscant-lo per els racons més insòlits i amagats, i llavors, de sobte, trobem un altre objecte que havíem perdut feia molt de temps i que ja no recordàvem, però que en un moment donat sense ell ens vam sentir desorientats. Això és el que sempre passa (o almenys a mi) quan busco i necessito una cosa, no la trobo, i quan ja l’he oblidat, de sobte apareix allà, enmig, ressorgint de la foscor, inesperadament. I, això, ens fa somriure, perquè hem recuperat una cosa que ens importava.

A la vida, quan no busques; trobes, i llavors has de saber decidir si prefereixes quedar-te amb allò que has retrobat o seguir cercant.

El futur l’anem formant cada dia prenent un seguit de decisions, per això no crec en la coincidència ni en haver de forçar les coses creant situacions adequades. Jo diposito la meva fe en les oportunitats, no en el destí. Crec que el que ha de passar ho farà,  i sinó es que m’havia creat falses il·lusions o esperances, per això em considero oportunista.

Deixem de buscar, de cercar, de somiar en fantasies... només hem de viure; fàcil. Tot té una explicació que descobrirem tard o d'hora; quan sigui el moment.