Plou. Per fi. Ja és oficialment tardor.
M'encanten els dies de pluja, em fan posar de bon humor. Avui ha sigut un dia molt fosc; quan m'he llevat semblava que fossin les vuit del vespre, i ara que és més o menys aquesta hora, si mires a través de la finestra, dóna la impressió que no han passat les hores. És un dissabte amb aspecte de diumenge.
Normalment, quan plou, no sé per què, però tinc el costum d'escoltar música que em dóna la sensació que acompanya el so de la pluja. Avui he fet una excepció a aquesta mena de "ritual", o més ben dit "mania", i enlloc de deixar sonar The Postal Service, m'he decantat pels Mishima. Són un grup català que estan tenint molt d'èxit i, sincerament, no m'estranya gens. Crec que és millor que no intenti descriure'ls perquè sé del cert que no me'n sortiré gens bé i, ni cal i ni val la pena classificar o etiquetar les coses; senzillament, disfrutem-les:
