A game called life: 2012

dimecres, 12 de desembre del 2012

dimecres, 24 d’octubre del 2012

dissabte, 20 d’octubre del 2012

My Timing Is Off (& when you fall in love with a song)

divendres, 19 d’octubre del 2012

dissabte, 29 de setembre del 2012

M'encanten els dies de pluja, em fan posar de bon humor. Avui ha sigut un dia molt fosc; quan m'he llevat semblava que fossin les vuit del vespre, i ara que és més o menys aquesta hora, si mires a través de la finestra, dóna la impressió que no han passat les hores. És un dissabte amb aspecte de diumenge.

Normalment, quan plou, no sé per què, però tinc el costum d'escoltar música que em dóna la sensació que acompanya el so de la pluja. Avui he fet una excepció a aquesta mena de "ritual", o més ben dit "mania", i enlloc de deixar sonar The Postal Service, m'he decantat pels Mishima. Són un grup català que estan tenint molt d'èxit i, sincerament, no m'estranya gens. Crec que és millor que no intenti descriure'ls perquè sé del cert que no me'n sortiré gens bé i, ni cal i ni val la pena classificar o etiquetar les coses; senzillament, disfrutem-les:

dimarts, 25 de setembre del 2012

ZOOM

dissabte, 22 de setembre del 2012

Colorful

Actualment tinc aquesta imatge de fons de pantalla de l'ordinador. És d'una pel·lícula d'anime japonès anomenada Colorful, la qual es fa una mica llarga de veure i, a vegades, fins i tot lenta, però val la pena pel missatge que transmet i per l'animació. A més, la portada del dvd (aquesta imatge), em sembla fascinant i molt atractiva.

- - - - -

Estic enganxada a aquesta cançó dels Vampire Weekend; no sé per què però m'aporta energia. El vídeo no té res d'especial, és a dir, només hi ha la imatge de la portada - que ja està bé -, però com que no sé com posar només el so, ho deixo així.

- - - - -

Per avui res més; només desitjar a tothom molts ànims i energia per adapatar-nos a la rutina, ja que, oficialment i definitivament, ha començat el nou curs-"any".

dimarts, 11 de setembre del 2012

It's Happy Line

dimarts, 28 d’agost del 2012

"Time waits for no one"

...i a partir d'aquí; reflexions.

divendres, 17 d’agost del 2012

HappyThankYouMorePlease

" - Hace un año cogí un taxi, y el conductor, que era indio, no paraba de decirme cosas raras… Él me miraba por el retrovisor y entonces dijo: Felicidad, es suya por derecho propio. Y yo le dije: La cuarenta y cinco con Maddison. – Dice riéndose – Y dijo: Tiene usted un gran potencial en esta vida… La clave para ello es la gratitud y no es muy agradecida. Yo dije: ¿Cómo se hace eso? Contestó: Es fácil, di gracias. Y yo dije: ¿Cuándo? Y dijo: Siempre, ahora mismo. También dijo que cada vez que diga gracias debo decir <Más, por favor>.
- Espera… ¿<Gracias, más, por favor>?
- Sí, dijo que si hay gratitud el universo tiene abundancia ilimitada… Así que muestro toda mi gratitud… <Gracias, más, por favor>, <Gracias, más, por favor>, <Gracias, más, por favor>… ¿Te parece que estoy loca?
-   Qué va, no, no, no, nada de eso.
-   … - Suspira sonriendo.
-   ¿Has notado alguna diferencia?
-   No – Dice sonriendo.
-   ¿No?
-   No… Bueno, sí, pero da igual… En fin… ¿Por qué te gusta la fotografía?
-   Oh… Yo no lo llamaría fotografía.
-   ¿Entonces cómo?
-    Hacer fotos, supongo.
-   Vale… ¿Por qué haces fotos?
-    Ah… Bah… No sé… Fotografío lo que me gusta… Para seguir disfrutándolo."

HappyThankYouMorePlease - escrita, dirigida i protagonizada per Josh Radnor

Una pel·lícula que només per aquesta conversa ja val la pena.