About me

La meva foto
Estudiant universitària. Interessada en els idiomes i les qüestions culturals, la fotografia, el cinema, la lectura, el moviment artístic del surrealisme, l'art contemporani i el disseny industrial, anar al teatre, el món de la radio, la televisió i la música (escoltar-la, ja que no toco cap instrument). M'agrada viatjar i sóc una enamorada de les grans ciutats, especialment de Barcelona. I tot allò relacionat amb el Japó.

dissabte, 19 de març del 2011

divendres, 18 de març del 2011

La silueta del desconegut


René Magritte
De la mateixa manera que tot és relatiu, tot té una explicació ja sigui raonable o no.

dissabte, 12 de març del 2011

divendres, 11 de març del 2011

Fallen angel from Belgium


Museu de Belles Arts de Bèlgica
Tears of joy at the birth of a brother
Never alone from that time
Sixteen Years through knife fights and danger
Strangely why his life not mine

West side skyline crying
Fallen angel dying
Risk a life to make a dime

Lifetimes spent on the streets of a city
Make us the people we are
Switchblade stings in one tenth of a moment
Better get back to the car

Snow white side streets of cold New York City
Stained with his blood it all went wrong
Sick and tired blue wicked and wild
God only knows for how long

Fallen angel
Fallen angel
West side skyline
Crying for an angel dying
Life expiring in the city
Fallen angel...



King Crimson. Fallen Angel.


(subsection: welcome home where routine is waiting)

dijous, 3 de març del 2011

Sometimes I feel lost

Sometimes I feel lost

Els humans sovint perdem el temps buscant alguna cosa o una persona sense saber exactament què volem o què necessitem. Les persones acostumem a oblidar que la majoria de vegades no s’ha de buscar, perquè les coses ja succeeixen per si soles; en el moment i en el lloc adequats.
Per exemple, quan perdem un objecte o no el trobem però el necessitem amb urgència ens desesperem buscant-lo per els racons més insòlits i amagats, i llavors, de sobte, trobem un altre objecte que havíem perdut feia molt de temps i que ja no recordàvem, però que en un moment donat sense ell ens vam sentir desorientats. Això és el que sempre passa (o almenys a mi) quan busco i necessito una cosa, no la trobo, i quan ja l’he oblidat, de sobte apareix allà, enmig, ressorgint de la foscor, inesperadament. I, això, ens fa somriure, perquè hem recuperat una cosa que ens importava.
A la vida, quan no busques; trobes, i llavors has de saber decidir si prefereixes quedar-te amb allò que has retrobat o seguir cercant.
El futur l’anem formant cada dia prenent un seguit de decisions, per això no crec en la coincidència ni en haver de forçar les coses creant situacions adequades. Jo diposito la meva fe en les oportunitats, no en el destí. Crec que el que ha de passar ho farà,  i sinó es que m’havia creat falses il·lusions o esperances, per això em considero oportunista.
Deixem de buscar, de cercar, de somiar en fantasies... només hem de viure; fàcil. Tot té una explicació que descobrirem tard o d'hora; quan sigui el moment.

dimecres, 2 de març del 2011

dimarts, 1 de març del 2011

Looking for the exit



Irlanda, Belfast 2010


Tu ets qui ha caigut dins un forat negre, la persona que ha decidit llençar-se i abandonar-se dins el pou de la nostàlgia. Tu n'ets el causant, el culpable, el perdedor... Però també ets l'únic que pot trobar les respostes a les teves preguntes i la manera de superar les teves pors.